Com diu la canco, hi ha a qui se l' hi ha secat la ment.
I no es per menys.
Despres d'atravessar el desert del Namib, empassar pols durant hores damunt
la bici i arrossegar la desmesurada sobrecarrega d'aigua (per si de cas em perdes diuen)
el balac de la primera part es mes que positiu. Lluny del que puguin semblar les meves paraules,
rodar per Africa per primer cop et dona com una d'aquelles bones sensacions que busquem els que viatgem.
Ara ja cau lluny i han passat forces dies. Ens hem desplacat amunt i avall en el 4x4 per mig pais
i hem fet el turista per arreu.
Dunes, muntanyes de granit, animals salvatges...
Hi ha dues Afriques paralel.les i nosaltres quasi sense adonar-nos passem aixecant pols amb el magnific tot terreny per damunt d'una terra fins ara erma.
Aqui al nord, ala frontera amb Angola, es comenca a veure mes gent, mes verd , en definitiva mes vida.
I aixo m'encotatja a agafar de nou la bici i fer una carretera que anomenen golden HW.
tot plegat de cami a Victoria Falls.
Abans ens passejarem pel delta de l'Okavango i jo que se quines reserves mes.
Be, i com que aqui trobar un punt d'internet es "ardua tarea" i m'ha agafat a contrapel, no he preparat res.
Cap anecdota, cap descripcio,
tan sols visc el viatge, veig el que veig i no espero gaires coses mes de les que em sortin al cami.
Som al Nord de Namibia i axio continua endevant.
