viernes, 21 de septiembre de 2007

EL MÓN ÉS TANT PETIT

El món és tant petit que allà on no hi ha ningú pots trobar-te a qui menys esperes.
Es petit, les coincidències ho evidencien.
Com pot ser si no, que allà, just a punt de començar a creurar el desert del Namib em trobés
de nou a la gran familia amb qui vag compartir "taula" ara fa un any a poca distància del camp base del Evertest.
Cares de sorpresa, riure i abraçades.
Quin coi de casualitat!
Trobar-me amb aquesta familia de Saragossa, tant viatgera, es com donar-me un bany de masses. M'agrada tenir-ho com a contrapunt i si pot ser amb comptagotes
Com fervetns devots del culte a viatjar, admiren al ciclista solitari que es planta a la carretera amb un pla de ruta bastant incert.
I jo els admiro a ells. Al patriarca, la tieta , la cosina, el fill, la filla, el gendre i la mare que els acompanya a tots.
Es admirable de debò. I repeteixen cada any! tots junts a l'unísson. "La gran familia unida jamás será vencida!
I ens tornarem a trobar!
Primer però haurem vist valls i muntanyes, arbres i besties. Poder tan sols això, abundància.
O qui sap si amb una mica de sort alguna meravella.
Us torno a deixar una mostra i vosaltres mateixos decidiu.

DESERT DEL NAMIB

SPITZKOPPE

El foc no ilumina, però escalfa i cou els aliments de la petita familia que nosaltres també formem.

Al pais dels cigrons i els xampinyons tot romàn en equilibri.

Recordeu aquell anunci: " Me lo llevo!..... melollevo!"

I per no sobrecarregar el proper capítol d'edulcorades postes de sol, us avanço una imatge del riu Zambezi a aquella bona hora quan a mes o menys tots ens surten mes o menys bones fotografies.

No hay comentarios: