Ja us puc avançar que tot va acabar be, que no va haber-hi cap entrebanc. Que tot, com poques vegades passa, va anar com una seda.
Espero no obstant que aquesta historia en diferit, resumida en uns pocs capítols, us agradi, us sorprengui o com a mínim us entretingui.
...I un flash-back em trasllada de nou al sud d'Africa. Les imatges, les fotografies ara ja selecionades m'ajuden a recordar amb claretat.
Aquí teniu una mostra per començar.
Sosusvlei, desert del Namib
La llarga llengua negra es una llinda que es perd en la llunyania i separa l'home del desert.
Com separa l'aresta de la duna que puja la dona, l'ombra de la solana.
O el seny de la rauxa quan mirem d'enlairar-nos i ens recolzem en la força dels elements.
Però un cop mes, la natura venç i màrxem, fonent-nos entre les boires que genera el vent.
Després tot queda erm. L'arbre sense fulles, la terra sense sorra i el paisatge sense gent.
2 comentarios:
quines fotos més maques, realment l'ull del fotograf diu molt, esta genial fixar-se en aconseguir cada instant, aquell que per un és el millor...i això arriba...
un peto molt gran, rakel.
Ei P_ep! Encantada de retrobar els teus viatges en aquest blog, espero que els viatges segueixin per molt de temps i l'esperit també!
Una abraçada
Natàlia
Publicar un comentario